de Xesc Mainzer
Entre el 10 i el 13 de març vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Madrid per assistir al MEU Madrid, la simulació de les institucions europees que organitzen els Joves Europeistes de Madrid (JEF Madrid) i AECPOL (Asociación de Estudiantes de Ciencia Política de la Universidad Carlos III de Madrid) al campus de Getafe d’aquesta universitat i que es va celebrar per primer cop l’any passat, el 2014.
El concepte de MEU neix el 2005 amb la iniciativa de la secció d’AEGEE d’Osnabrück (Baixa Saxònia) de dur a terme una simulació del funcionament del Consell e la UE, i que en poc temps evoluciona cap a una simulació de la totalitat del procés legislatiu europeu. El 2007 es celebrà a Estrasburg el primer MEU tal i com es coneix actualment, organitzat en aquell moment per AEGEE però que a partir de 2009 passa a ser organitzat per l’associació BETA (Bringing Europeans Together Association). En els anys posteriors el nombre de MEU que es celebren regularment ha anat augmentant, tant dins com fora d’Europa, celebrant-se a ciutats com Viena, Zagreb, Mainz, Belgrad, Estambul, Milà, i fins i tot Nova York i Hong Kong. Tot i això, el MEU d’Estrasburg és a dida d’avui el més important, tant pel nombre de participants que hi assisteixen (prop de dos centenars) com pel fet que per l’activitat es fa ús de les instal·lacions del Parlament Europeu.
L’idea rere el MEU és molt simple: acostar al jovent el funcionament de les institucions de la Unió prenent un rol (ja sigui el d’eurodiputat, ministre, membre de la comissió, representant d’un lobby, o periodista) des del qual participar en el procés legislatiu tractant un tema o una serie de temes concrets que es plantegen com a eixos de la simulació. Ficar-se en un d’aquests papers permet guanyar molta perspectiva en profunditat del sistema institucional de la Unió Europea, que si bé pot semblar complicat d’entendre en un principi, mitjançant simulacions com aquestes es pot entendre de millor manera aquest sistema. Aquest funcionament a primera vista complex es podria definir com un sistema de contrapesos en què es posen en joc els interessos nacionals (Consell de la Unió Europea) per una banda i els de la ciutadania (representats pels membres del Parlament Europeu) per l’altra.
En l’edició d’enguany del MEU Madrid, els temes a tractar eren dos: una actualització de l’Estratègia 2020 (que tracta qüestions que van des de l’educació a la unió energètica) i la creació d’una taxa sobre les transaccions financeres (FTT). Ambdós temes suscitaren un gran debat i, com a participant des del rol d’eurodiputat, he de dir que foren molt fascinants tant a nivell d’estudi de les propostes com de debat de les mateixes.
Al mateix temps, el treball conjunt amb participants d’altres bandes d’Europa permet aprofundir en el caràcter plural i intercultural del projecte europeu, aportant a l’experiència política una dimensió personal molt enriquidora i que sempre serveix per fer amistat amb persones amb les que compartim interessos diversos (fins i tot més enllà de la política i Europa). En resum, el MEU vol ser una forma més d’acostar Europa als joves, de fer-los viure Europa.
A les Illes, per la nostra circumstància insular tenim un aïllament geogràfic que, en moltes ocasions, esdevé un aïllament en temes com l’associatiu i el participatiu, fet que ha impedit que es produeixi la difusió dels MEU. En aquest sentit, quan a la UIB parlam d’intercanvis amb Europa sols es sol pensar en el programa Erasmus. I es que, si bé l’Erasmus ha estat una pedra angular en la creació i difusió del sentiment europeu, hi ha Europa més enllà. És per això que voldria animar tots els joves illencs interessats en Europa i en temes polítics que vagin a qualque MEU. És una gran experiència personal i formativa, i conté tot un món nou que espera ser descobert.
JEF Illes Balears 